Vinya Nova: Descobrint nous sectors

Avui hem anat a la recerca de noves zones... Obligats per la normativa (i crec q saltant-la de mala manera) no hem pogut anar als sectors més populars de Vinya Nova (recuperació i camp base). Han posat un faristol infotmatiu on diu q es prohibeix l'escalada de l'1 de gener fins al 30 de juny.... Xò (miracle) no deia res de la Planta Baixa i allí hem anat. Tampoc hem vist clar si una paret (a mà dreta) q hi ha abans d'arribar al Pollegó estava afectada per la regulació... ergo...

Sector Planta Baixa. Via nº34: 6c última via de les ressenyes q pululen per internet... Uns 20m i 9 bolts... Xapes juntetes i una primera part de la via molt dificil. Una placa amb poques mans (tot i q relativament clares) i algun pas amb uns peus de xungos... Despres de 4 o 5 intents aconsegueixo encadenar-la (quan he aconseguit tenir molt clara la sortida). Un cop passada la 3a xapa la dificultat disminueix bastant i fins i tot trobem algun punt per descansar els braços.

El peu de via esta bé (és decent), xò per arribar-hi és recomanable dur matxet o una serra mecànica (rotllo la matança de texas) i roba gruixuda.

Més tard hem anat a la recerca d'un sector q crec no surt ressenyat enlloc... ens el va recomanar una noia q vam trobar a l'Agulla dels Cartutxos (el Vermell). Inexplicablement l'hem trobat bastant ràpid... Cal seguir la canal q porta a la Planta Baixa, abans d'arribar-hi veurem unes fites a mà dreta q caldrà seguir. Pujarem per un camí bastant xungo fins trobar-nos un cami q creu (molt marcat). Seguim aquest camí cap a la dreta fins a trobar una marca vermella i blanca (bastant desgastada, a la dreta del camí). Just davant puja un caminet per l'esquerra q ens deixa sota la paret. Alguns dels arbres han caigut i tapen una part del camí... xò és més fàcil arribar del q sembla... El sector té 5 vies, a la foto surten les 3 vies d la dreta (no hem marcat la q keda al mig xq no l'hem fet encara xò sembla un 6a/+. Cal anar amb compte, sobretot a la part d dalt, xq algunes pedres es desprenen amb facilitat.

Primer hem fet la via de la dreta del tot (s'ajunta a dalt de tot amb la de l'esquerra). Creiem q és un 5c/6a sobretot per algun passet on és dificil confiar en la paret. Es necessiten 9 cintes i la R són dos anelles. La via fa uns 15/20m.

6a/+ uns 20/25m. 11 cintes i R 2 xapes amb cadena i una anella. Ressegueix la fisura i en molts punts permet fer diedre i reposar els braços. També té algun pas una mica compromés per la qualitat de la roca, xó la via en general és maca... Crec les dues vies valen la pena.

Les dues vies d l'esquerra són més llargues (25/30m) i tenen pinta de ser una mica més dures... xò tornarem x intentar fer-les... si us trobeu algun mallon voldrà dir q hem passat per allà...

Avui també hem vist uns col·legues q viuen x la Vinya Nova.... Els trobeu a la foto?

Segur q no els veieu? Ampliem una mica....

Encara no? És camuflen bé... no? Donçs ampliem una mica més

Increible per on pugen... Reunió familiar després de saltar des de la roca d l'esquerra...

Mitja family... n'hem vist set (un parell de petits)....

I un altre motiu per portar casc....

ESCALADA AL GENER???????

Gran mes de gener....
El clima ens ha regalat unes jornades meravelloses per caminar i per descobrir nous llocs... xò han sigut una PUTA MERDA per escalar....
En fi...
Hem descobert q per anar a disfrutar als sectors esportius de Vilanova de Meià cal dominar el 7è grau (millor si s'arriba al 8è)... o sigui q dificilment ens veuran... (potser algun dia?)
Hem tornat a veure rajar la Font Freda de Gelidai com el rierol va ple (crec q mai l'havíem vist així)...
Hem trobat un camí millor per anar a Margalef... (no és més curt xò t'estalvies els peatges i les corves...)
Hem oblidat la camara de fotos durant tot el puto hivern i gairebé no hem fet fotos (també faltava en Ru, q amb la seva lessió ens ha ajudat a descansar una mica)
I definitivament hem entrat al 6b!!!!!! (i a Vinya Nova ja ens hem pulit gairebé tots els 6c, 2 de 3)
Aqui van unes foticos dels ultims dies....




La Font Freda (Gelida)
Un dels dies q les pareds rajaven aigua....

Camí de Margalef...

Una arc de Sant Martí molt maco, xò els auguris eren bastant xungos...

Un mar de boira q ens cridava q tornessim enrera...

Vam arribar a Margalef mentre nevava...

Afortunadament al cap d'una setmana vam tornar (el finde de la ventada guapa) i no ens va ploure (només vam estar a punt de sortir volant de la paret alguna vegada...)