Gran refugi, parets q et demanen a crits q les pugis...
Ja el primer dia anem a l'Obac del Roger... Fa dos mesos q somiem amb les seves parets i concretament amb dues vies: Piernodoyuna(6a+) i Lolocat(6b).Escalfem mentre al fons podem veure el tobogan, el totxo del vi, Can Mansetes...
Comencem amb Glutamato (5) i seguim amb No os durmais (6a), una via molt interessant.
Després ataquem els objectius...
Piernodoyuna (6a+): 5xapes + R. Sortida bloquera i que treiem de puta mare (ja la coneixiem). la Palante se l'emporta en top i Maki l'encadena per segona vegada... Simplement, guapíssima. Les dues primeres xapes apreton... i després a gaudir.
Lolocat (6b): 6xapes +R. Toca provar el 6b. El montem primer amb la calma i alguna paradeta per no cremar-se i recordar la via... Sortida amb canto i continuació amb cazos... però el petit desplom et va pulint les forces... arribant al pas clau entro malament (amb els peus canviats) i al intentar solucionar-ho s'acaba la pila (a dos metres de l R). El primer 6b haurà d'esperar encara... però ja està més aprop.
Po Zi (5+): 3xapes + R. La Palante gasta les seves últimes forces encadenant-la al flaix... Cal guardar pila pels propers dies...
Apurem la tarda descansant i parlant del q ens espera demà...
la Palante ha vingut amb ganes d'encadenar (comença a voler deixar el top) i ens encaminem a Can Mansettes (petita pujada comparada amb la del dia anterior).
És el dia de les vespes (xò encara no ho sabem). el sector està ple de vies fàcils (4 i 5) i tb té un parell de 6a+.
La Palante està animada (tot i que ella no ho sap) i encadena tres 5+ (Koñico, Golfus i Gargall), tots a vista xo no s'emporta Arvalillo el brujo (del mateix grau i q l'encadenarà l'endemà). Li queda pendent d'encadenar De pe a pa (5+), xo ja li agrada tenir deures...
Toca provar els 6a+.
La penya de l'espardenya (6a+): 4xapes + R. Sortida bloquera. Costa de treure i necessitem alguns intents. Fins q finalment surt la seqüència. Descansem i anem a per ella. Per fi surt i el Maki se l'emporta cap a casa.
Mà llarga (6a+): 4xapes + R. Sortida bloquera. Igual q l'anterior, costa arribar a la segona xapa, però després la via és un regal. Gairebé petats, no aconseguim treure la seqüència i ens reservem per l'endemà.
Últim dia a Margalef... aprofitem per visitar un altre sector desconegut (per nosaltres) el Tobogan. Tornem a trobar-nos unes quantes vespes (q són exterminades una a una com les seves germanes del dia anterior) xo ja estem acostumats (no tots, encara).Estem amb ganes i aconseguim encadenar (tots dos) Jamacuca (5+), Mamacuques (6a) i Malaestrugansa (6a+), totes a vista. Això suposa el primer 6a+ a vista per la Palante (en una setmana ha passat de gairebé no obrir a voler-ho encadenar tot...).
Les tres vies són molt semblants, sortida de tercer, continuació de quart, seguim amb un tros de cinquè i els pasos de l'última xapa són els "díficils". Surten totes de puta mare i decidim anar a fer deures.
Passem per Can Mansettes i abans de tornar a casa La Palante encadena Arvalillo el brujo (5+, pendent del dia anterior) i el Maki fa el mateix amb Mà llarga (6a+) després de tornar a probar unes quantes vegades la sortida.
Tirem cap a baix i abans de marxar parem al Laboratori per fer una de les poques vies al nostre abast (hi ha un 6a), també hi ha un 6b i un 6b+, la resta són vies de tots els graus entre 7b+ i 8c MOLT lluny del nostre nivell.
Integrisme balsàmic (6a): 5xapes + R. Surt a vista, xo costa una miqueta (serà per l'esgotament de tres dies?). Comparteix R amb un 6b+ de sortida bloquera... xo ja no podem més i recollim tot el material...
Tornem al Refu per acabar de recollir i prendre alguna cosa... Toca fer la tornada. L'endemà anirem a Montserrat amb en Rupert (a torrar-nos al Vermell), xo és l'hora trista de marxar...
Amb nostàlgia ens acomiadem d'aquestes magnífiques parets, xo després d'unes quantes corves (de les moltes q ens ensperen) ja comencem a planejar la propera escapada al nostre paradís... Segur que serà molt aviat.
Un colega, segur q escala 9b i més...
