BENVINGUTS

Com a bons frikis de l'escalada ens ha arribat l 'hora d'explicar les nostres experiències (nefastes... o no).

Palante & Maki

1 de des. 2008

Wales



Tenim un nou fitxatge... En Wales (forever).

Ex-jugador de rugbi dels Óssos i dels Cocos.

Supernovato tot terreny a la seva primera Gira. No deixa mai de sorprende't.

Gran amant de Gelida, xò de moment només conegut de Montserrat (els haurem de presentar millor). El fem servir per obrir-nos les vies q ens superen el nivell (i que després fem trankilament en top) i com agraïment el fem esperar hores amb els nostres intents (obsessius) fins q aconseguim encadenar una via. Serà per això q algun cap de setmana no vol venir amb nosaltres?


Ara vé acompanyat...

3 de nov. 2008

Nou lloc per fer bloc!!!

Qui ho havia de dir!!! En Rupert està fet un descobridor ...
Al seu talent innat per obrir camins per no passen ni els animals, haurem d'afegir la fita d'haver trobat un lloc verge per a fer bloc...

Fa uns dies vam menjar-nos dues hores de cotxe per intentar veure quines possibilitats ens oferia la zona... 2crashpads, un Rupert, pilot i copilot tots encabits en un cotxe no gaire gran vam enfilar la carretera en direcció nord...

Ens esperava la hospitalitat dels pares d'en Ru, un sopar, esmorzar i dinar de putíssima mare i el plaer de ser els primers en tastar aquestes roques que sospiraven per ser pujades...

Un bosc d'alsina surera ens saluda pel matí... Un sotabosc ens cobreix els peus i amaga els camins entre les pedres...La roca sembla granit (crec, xò no en tinc ni idea de geologia) pero no és excessivament compacte. La majoria de les roques no són gaire altes i no abunden les preses. De moment només hem explorat una part... xò encara podem trobar algunes pedres q ens depararan sorpreses... També podem treure molt més suc a les roques que hem tastat.

Com a nens petits hem perdut més temps mirant els regals q jugant... Hem estudiat les pedres, cadascú pel seu compte, buscant possibles vies... i hem dedicat poc temps a escalar...

La Palante ha sigut la primera en trobar-ne una per escalfar... Porta el seu nom i ja té una variant. Les sortides són assegudes. La Palante fàcil (4/5a) és puja per l'esquerra. La Palante díficil (?)és fa tota per l'esquerda. Al no sortir al segon intent hem marxat en busca d'altres pedres..


video


D'aquest finde ens enduem poques vies però molta il·lusió per poder descobrir nous camins per pujar aquests pedrots q tant destrossen els nostres gats...

Tornarem...

21 de set. 2008

RESSENYES DEL PAPIOL (Les Escletxes) Sector 2

Aqui van les segones ressenyes del papiol... Més endavant intentarem posar-les totes juntes i si algú m'explica com penjar un arxiu pdf, tb les penjare en arxiu... Una altra vegada hem fet un croquis, xo akesta vegada millor acompanyat x les fotikos...Aquest sector queda uns 50m. abans d'arribar a l'altre sector 1 (el de sota de l'antena).Davant d'una farola s'obre una clariana, seguint el caminet (uns 15m) arribem al sector, q no és veu des de la carretera. Olor a barbacoa assegurada en cap de setmana a la reunió de les vies... MOLT DE COMPTE AMB ELS MOSQUITS...TENEN MOLTA MALA LLET!!!!!!





















1. Via sense nom (6a/6a+): 5 parabolts + R (2 anelles). 10-12m. Sortida bloquera i després anem cap a l'esquerra. La via ressegueix l'esquerda fins arribar gairebé a dalt de tot. Quant més pugem x l'esquerda més fàcil és.
2. Via Ibiza Mix (6a+): 3 xapes + R (1 mallon). 10m. La via té dos químics i després (sembla que) empalma amb la via de l'esquerra. No l'hem treta, encara, té una sortida durilla i xapar-se a la 2a costa, a partir d'aki bones mans (i separades) fins l'últim pas (durillo). LA PEDRA DE SOTA LA REUNIÓ ES MOU!!!!!
3. Via sense nom (6a+/6b): 4 xapes + R (2 parab amb cadena, anella i moscata tancat). 10m. Va resseguint l'esquerda a la dreta de l'Ibiza Mix. Hi ha canto, xò no és tan bo com sembla i, com sempre al Papiol, les mans rellisquen una mica...
















4. Via Simplicius (V+): 5 xapes + R (2 parab, cadena i anella). 12-15m. Surt de davant del megaarbre q ens trobem a l'altra banda de les roques. Ressegueix una esquerda on ens trobarem bons cantos (no a tota la via). És de les vies més llargues del Papiol. (foto de l'esquerra)

5. Via Paquillo.com (V+?): 4 xapes + R (2parab, cadena i anella). 10-12m. És més fàcil q l'anterior i l'esquerda permet molts descansos, per tant creiem q és un V. Molt assequible, bons cazos... (foto esquerra)
6. Via Pica pica (6b???): 5 xapes + R (2 anelles). 10-12m. Si és 6b, és el meu primer i encadenat només a l 2a (he probat pasos al baixar de la via anterior), xò no crec q ho sigui... més aviat sembla 6a (com a molt 6a+). Té uns pasets fins a la sortida, molt a prop de terra, i després és va facilitant. Més suaus q la via 1 (sense nom) o q la Petitona (6a/+). Llàstima. Igualment la via és maca.
7. Via Confusión (6a): 2 xapes + R. 9-10m. Expo. Falta la 1a cinta. Els parabolts estan bastant separats. No és gaie dura per aquest grau al Papiol.
8. Via sense nom (V/V+): 5 xapes + R. 10-12m. Queda just a la dreta de l'anterior. Via fineta a l'inici i molt fàcil a dalt. La linia lògica per nosaltres és la q hem marcat al dibuix, xò sembla possible no arribar a la R i xapar-se a la via del costat (on va a parar una via sense xapes q és un V+ amb un pas durillo al mig...)
9. Via El chico de la armónica (6a?): 10-12m. La via no té xapes, xò és pot fer en top si ens assegurem a la via confusión.
10. Via Quin cop de cap (V+): 3 xapes (útils). ATENCIÓ: NO TÉ REUNIÓ. La via és molt assequible. La 1a xapa està xafada i no l'hem contat, xò és fàcil arribar fins la 2a. Ressegueix l'esquerda amb bones mans, descansos. Després hem de passar per sota d'una roca de cine on ens podem flipar com volguem mentre ens queda la paret del davant a l'abast de tot el braç... Llàstima que la R està desapareguda (només hi ha 2 cargols). Tenim la possibiltat de fer una travessia (2 o 3m.) cap a la dreta i assegurar-nos a la via del costat. No és gaire díficil. DIVERTIDÍSSIMA.

Moltes de les vies tenen el grau marcat a l'inici, xò la paret de l'esquerra és més difícil q la de la dreta (fins i tot en vies del mateix grau).

Al costat de les vies estan els noms dels creiem q són els equipadors, si algú ho sap del cert q ens ho faci saber.
La majoria de les vies de la paret esquerra estan equipades per Paquillo.
La majoria de les vies de la paret dreta estan equipades per Paco G.

Gràcies per la feina feta.

18 de set. 2008

Tornada a Margalef

Per fi tornem al nostre paradís... Margalef del Montsant.


Gran refugi, parets q et demanen a crits q les pugis...

Ja el primer dia anem a l'Obac del Roger... Fa dos mesos q somiem amb les seves parets i concretament amb dues vies: Piernodoyuna(6a+) i Lolocat(6b).

Escalfem mentre al fons podem veure el tobogan, el totxo del vi, Can Mansetes...
Comencem amb Glutamato (5) i seguim amb No os durmais (6a), una via molt interessant.
Després ataquem els objectius...


Piernodoyuna (6a+): 5xapes + R. Sortida bloquera i que treiem de puta mare (ja la coneixiem). la Palante se l'emporta en top i Maki l'encadena per segona vegada... Simplement, guapíssima. Les dues primeres xapes apreton... i després a gaudir.


Lolocat (6b): 6xapes +R. Toca provar el 6b. El montem primer amb la calma i alguna paradeta per no cremar-se i recordar la via... Sortida amb canto i continuació amb cazos... però el petit desplom et va pulint les forces... arribant al pas clau entro malament (amb els peus canviats) i al intentar solucionar-ho s'acaba la pila (a dos metres de l R). El primer 6b haurà d'esperar encara... però ja està més aprop.


Po Zi (5+): 3xapes + R. La Palante gasta les seves últimes forces encadenant-la al flaix... Cal guardar pila pels propers dies...

Apurem la tarda descansant i parlant del q ens espera demà...

la Palante ha vingut amb ganes d'encadenar (comença a voler deixar el top) i ens encaminem a Can Mansettes (petita pujada comparada amb la del dia anterior).


És el dia de les vespes (xò encara no ho sabem). el sector està ple de vies fàcils (4 i 5) i tb té un parell de 6a+.


La Palante està animada (tot i que ella no ho sap) i encadena tres 5+ (Koñico, Golfus i Gargall), tots a vista xo no s'emporta Arvalillo el brujo (del mateix grau i q l'encadenarà l'endemà). Li queda pendent d'encadenar De pe a pa (5+), xo ja li agrada tenir deures...
Toca provar els 6a+.
La penya de l'espardenya (6a+): 4xapes + R. Sortida bloquera. Costa de treure i necessitem alguns intents. Fins q finalment surt la seqüència. Descansem i anem a per ella. Per fi surt i el Maki se l'emporta cap a casa.
Mà llarga (6a+): 4xapes + R. Sortida bloquera. Igual q l'anterior, costa arribar a la segona xapa, però després la via és un regal. Gairebé petats, no aconseguim treure la seqüència i ens reservem per l'endemà.


Últim dia a Margalef... aprofitem per visitar un altre sector desconegut (per nosaltres) el Tobogan. Tornem a trobar-nos unes quantes vespes (q són exterminades una a una com les seves germanes del dia anterior) xo ja estem acostumats (no tots, encara).
Estem amb ganes i aconseguim encadenar (tots dos) Jamacuca (5+), Mamacuques (6a) i Malaestrugansa (6a+), totes a vista. Això suposa el primer 6a+ a vista per la Palante (en una setmana ha passat de gairebé no obrir a voler-ho encadenar tot...).


Les tres vies són molt semblants, sortida de tercer, continuació de quart, seguim amb un tros de cinquè i els pasos de l'última xapa són els "díficils". Surten totes de puta mare i decidim anar a fer deures.
Passem per Can Mansettes i abans de tornar a casa La Palante encadena Arvalillo el brujo (5+, pendent del dia anterior) i el Maki fa el mateix amb Mà llarga (6a+) després de tornar a probar unes quantes vegades la sortida.
Tirem cap a baix i abans de marxar parem al Laboratori per fer una de les poques vies al nostre abast (hi ha un 6a), també hi ha un 6b i un 6b+, la resta són vies de tots els graus entre 7b+ i 8c MOLT lluny del nostre nivell.
Integrisme balsàmic (6a): 5xapes + R. Surt a vista, xo costa una miqueta (serà per l'esgotament de tres dies?). Comparteix R amb un 6b+ de sortida bloquera... xo ja no podem més i recollim tot el material...
Tornem al Refu per acabar de recollir i prendre alguna cosa... Toca fer la tornada. L'endemà anirem a Montserrat amb en Rupert (a torrar-nos al Vermell), xo és l'hora trista de marxar...
Amb nostàlgia ens acomiadem d'aquestes magnífiques parets, xo després d'unes quantes corves (de les moltes q ens ensperen) ja comencem a planejar la propera escapada al nostre paradís... Segur que serà molt aviat.




Un colega, segur q escala 9b i més...

16 d’ag. 2008

Via Bego-Miguel-Kush

Desvirgat en via llarga.


La 1ª ha sigut amb el Rupert (Rubén), qui si no...


La via triada , del Joc de l'Oca a Can Jorba (Montserrat), Bego - Miguel - Kush. Rep el nom dels primers que van fer aquesta via. Recomanada per un dels aperturistes, Gustavo Mañez...





El dia pintava bé, pernsàvem q ens torraríem, però els núvols ens acompanyen... Fantàstic, no passarem calor!. I a més el pàrking és buït, no trobarem gent fent la via...


Arribem a l'inici del Joc de l'Oca, la via ens espera a l'esquerra. Ens preparem mengem, bevem, fumem... Ja estem preparats pel repte!


Amb alguns dubtes comencen el que pensem q és la nostra via (costa una mica decidir-se entre tanta xapa...). L'inici és fàcil, xò costa moure's amb la motxil·la, m'hauré d'acostumar a això. Poc a poc i amb molta calma (cal reservar forces) començo a pujar... Sense dificultat arribo a la R, ara comencen els problemes... Ho faré bé? Si, per sort per en Rupert. Ell, puja més ràpid q jo, el q em dificulta tota l'estona a l'hora de recollir corda... Però aquesta serà la constant de la via, el q recupera corda, és cansarà més q escalant (cal pagar la novatada). Però és el q toca, havíem de buscar una via fàcil xq els problemes fosin només al cap i no pas a la pared.





Llarg rere llarg ens acostem al que semblava des de baix un petit sostre (més de 10m. de 7a!). Impressionats, seguim cap a la dreta... Ara ja veiem el final i pensem q ja no trobarem dificultats... Però ens equivoquem... No trobem les xapes!!!!!! Amb molta paciència van apareixent els parabolts (algun després d'una bona excursió) fins q finalment desapereixen. Aixeco el cap i veig q només cal superar uns quants metres de tercer i el cim serà nostre...





Contents i eufòrics celebrem el nostre petit cim. Mirem al voltant i en veiem d'altres més alts... xò no ens importa... ara aquest ja és nostre. Comencem a pensar quan farem la següent...


Intentem fer algunes fotos... xò ens quedem sense bateria (tot un clàssic). Aprofitant els últims electrons, tirem unos poques fotos... No ens quedarem sense record.


Després de tronar a menjar, beure i fumar... ens preparem per la baixada. Com que no veiem clar per on baixar... decidim rapelar (sort q hem portat dues cordes per si...!!). Toca pagar una altra novatada... Com tirar la corda xq no s'enganxi ni s'enredi? S'accepten suggerències...


La paret ens porta cap on no voliem... sort de les dues cordes!! Anem a parar a la dreta de les reunions i ens toca destrepar per un petit pendent. Al retirar la corda (q frega per tot arreu), tornem a pagar la novatada. Tornem a muntar rapel en una mega plataforma i seguim baixant...


Ja queda poc per finalitzar l'aventura.


Però encar queda pagar la última novatada... Ens preparem per fer l'últim rapel, xò al recollir la corda, aquesta NO BAIXA! Després de molts intents... en Rupert fa servir el shunt per remuntar, fins q veu q algun empanat estava estirant del costat equivocat... Ja més tranquils, solucionem el problema (tirant des de l'altre costat) i muntem l'últim ràpel.





poc després ens trobem a baix... Hem passat més calor baixant q pujant (mentre baixàvem, ha sortit un sol amb molta mala llet), xò a l'ombra dels arbres celebrem el nostre triomf. És un petit triomf, xò és el nostre. Cofois i contents, recollim i ens preparem x la tornada. Una història més per explicar i nous camins q se'ns obren... ha valgut la pena.





Via Bego-Miguel-Kush. Completament equipada a dia 16/VIII/08. Hem portat més de 15 xapes.. xò ens han sobrat moltes (amb 12 o 14 hauríem fet). A part del material per muntar R. També hem portat una corda per a la baixada. Hem baixat rapelant per on hem pujat (amb alguna dificultat en el primer ràpel). La dificultat no supera mai el V. La ressenya la trobareu a internet. Alguna xapa necessita de petita excursió per arribar-hi. Però els pasos "difícils" estan ben protegits. TORNAREM!!!!!!!





Maki.





PD: Com havia de ser... hem trobat restes fisiològiques de les putes cabres q pugen sense cap mena d'esforç, xò avui no n'hem vist cap... un altre dia serà...

2 d’ag. 2008

RESSENYES: ESCALANT AL PAPIOL (les Escletxes)


Jeivà! Li estem pillant el gust a això de fer ressenyes... no són gaire elaborades... xò són les nostres...

Aquesta vegada hem aprofitat un parell d'escapadetes x currar-nos aquestes ressenyes del Papiol. En aquest cas, només ressenyem vies q hem fet...
Intentarem ampliar-les en el futur.

El Papiol, a prop de Bcn, miniaproximació a les vies, ombra gairebé tot el dia, poca gent, vies curtes i una paret q rellisca de collons.


Des de la BV-1416 arribarem al Papiol i ens plantarem al carrer Lluis Companys, quan veiem a la dreta unes escales q baixen, ens trobarem un gir a l'esquerra i hem d'agafar el carrer q puja cap a la dreta (carrer del Carme) i el seguim fins q sembla q s'acaba el poble i aparquem. Veurem el cartell de les escletxes i un camí q puja cap a l'esquerra. Passem la mega antena (es pot practicar bloc, un parell de IV i un V+ si s'eviten algunes preses, xò va desaparéixer la R) i veurem una escletxa al davant (on escalarem). La orientació (en el croquis) de les vies és venint x aquest camí. Algunes xapes es mouen, xò és possible despenjar-se per montar les vies si no ho veieu clar.

Per baixar també existeix la possibilitat de baixar caminant (menys de mig minut).

Com comprovareu si aneu, és dificil obtenir bones fotos de les vies (o no hem sabut), per tant hem fet un croquis q pot facilitar la feina d distingir les vies.

LES VIES SÓN CURTES, PER TANT ELS GRAUS PIQUEN UNA MICA...



1. De la karina (IV+/V-). 3 xapes. No R. 8m. No té R, xò es pot empalmar amb la via del costat o sortir x dalt i baixar caminant... La via és molt fàcil i no té cap secret.


2. Petitona (6a/6a+). 4 xapes. R, 2 parabolts units x cadena i un mallorn (vigileu q el parab. frega la corda al baixar!!!). 8-10m. Via durilla amb una sortida molt maca amb algunes mans q costen de veure. Un cop arribats a la tercera xapa, ens trobarem uns bons cazos.


3. Pajarito (V+). 4 xap. R, 2 parab. 10-12m. La via té un pas rarillo al principi, xò no és massa dificil.



4. Jam (IV+/V-). 3 xap. R, 2 parab. 10-12m. Via q ressegueix l'esquerda de la foto. Facileta i agraida, xò té un passet a prop del trinagle on estàs una mica desequilibrat.


5. V/V+. 4 xap. R, 2 parab i un moscata tancat (soldat). Una mica més difícil q l'anterior

6. 6a. 5 xap. 12m.

Més a la dreta ens trobarem algunes vies més (q esperem fer aviat).



7. Via Laila (IV+). 2 xap. R, 2 parab i un mallorn. 8m. Via molt fàcil i curta. ATENCIÓ: La 1a xapa BALLA!.


8. Xènia (V/V+). 3xap. R, 2 parab i anella. 8m. Via bona per escalfar i començar a conéixer les característiques d'aquesta paret. Si es fa la sortida per la dreta és més fàcil. ATENCIÓ: La 1a xapa BALLA!.


9. Del CEM (V+/6a). 3 xap. R, 2 parab i anella. 8-10m. Via molt divertida amb pasos macos (sobretot entre 2a i 3a xapa). Si es fa la sortida per l'esquerra és més fàcil.

10. V+. 3 xap. R, 2 parab i anella. Ressegueix l'escletxa. Bones mans. Alguns peus rellisquen.





L'escletxa de la dreta. Amb una via a cada costat.






La Palante obrint la via del CEM (V+/6a)




















De moment tenim això... en breu incrementarem les vies ressenyades...


Maki

24 de juny 2008

RESSENYES DE MARGALEF

Aqui van les nostres segones ressenyes d' escalada : Margalef del Montsant.
Hem posat uns pocs sectors i unes quantes vies que hem fet (o hem intentat fer).
Us recomanem q us acosteu al refugi de margalef (a 5 minuts de les vies) i allà mateix podreu trobar la guia de la zona, és MOLT ECONÒMICA (només 5 eurillos) i esta actualitzada. A més a més contribuireu al manteniment de les vies....

Margalef té més de 30 sectors, graus per a tots els gustos, sol, ombra, riu i unes vistes de puta mare. Molts sectors estan a peu de carretera i l'aproximació és nula, alguns necessiten una aproximació durilla (xo no gaire llarga).



SECTOR CINGLES DEL MOLÍ



Vies curtes (entre 15 i 20metres) en un sector a peu de carretera i del parking, situat en el camí q porta a l'embassament. Sol la major part del dia.
Totes tenen anelles com a reunió.
1 - Doctor loco (6a+): Via molt maca, amb lleuger desplom fins a la meiat. Bones mans i millors peus per a una sortida sostinguda i un final q es torna més fàcil conforme ens anem cap a l'esquerra.
2 - Puma (5): Via molt assequible amb bones preses.
3 - Del aguila (5): Similar a l'anterior.
4 - Verda (5): Similar al'anterior.
5 - Groga (5): Similar a l'anterior.
6 - Bon rotllo (6a): Via q no presenta gaires complicacions i q te uns pasos finets cap a la meitat del recorregut. Les preses són bastant bones i si mirem bé ens trobarem algun megacazo amagat... tot i que no són necessaris per encadenar la via.


Més a la dreta trobem d'altres vies:un 6c, un 7a, un 6b+ i un 7a+. Evidentment no les hem fet.


SECTOR LA GRANOTA


Sector proper a l'anterior (uns 100 metres a l'esquerra) també a peu de carretera.
Consta de 4 vies. Totes són molt curtes i els graus estan ajustats.
1 - Després de la cova (5+): Uns 12 metres. 3 parabolts i reunió. Via durilla pel grau que té. Cal treballar constanment recol·locant-se.
2 - Lucia la nostra (6b): Menys de 15 metres. 4 prabolts i R. Transcorre per un diedre i excepte una final molt dur és molt assequible. Ens informen al refugi q antigament era un 6a+. Modestament creiem q l'actual grau és més ajustat per la duresa de l'últim pas (realment díficil)
3- Antes muerta que quintilla (5+): Menys de 15 metres. 4 parabolts i R. Semblant a la primera via del sector.
4- Sobregan.com (5+): Menys de 15 metres. 4 parabolts i R. Semblant a l'anterior.


SECTOR CAN LLEPAFILS



Es troba just a sobre d'un altre sector (El Laboratori, apte només per a màquines d'escalar). Per accedir-hi cal pujar pel cami q surt de la torreta elèctrica. En 3 minuts arribem a Can Llepafils. Toca el sol TOT el dia i consta de prop de 40 vies. Abundància de vies fàcils i molt fàcils. Sobretot a la part dreta del sector.
També trobem una zona amb vies de 6a a 6b. Les vies tenen una sortida de bloc (bastant dura) que els confereix el grau que tenen. Un cop superat aquest pas, la resta és molt més fàcil (abundància de preses i bons peus).

Trobarem uns quants peus de via molt dolents (sobretot a la zona central).Com a tota la zona... gaudireu d'un paisatge espectacular.


SECTOR TOTXO DEL VI

L'accés és fa aparcant el cotxe a l'altra banda de l'embassament i agafant un cami q puja en direcció als sectors. Després d'una bona pujadeta arribarem a Ca la Marta, si seguim caminant cap a la dreta anirem trobant els altres sectors.
Just a la dreta de Can Mansettes (unes 20 vies, la majoria de fins al grau de 5+ i un parell de 6a+), ens trobem EL TOTXO DEL VI.
9 vies que van des del 5 fins al 6a+. D'esquerra a dreta són:
1:El Celler, 2:Sense nom, 3:Bolinga i 4:D.O. (totes de grau). 5:Mig litre (5+). 6:Putin patin patan (6a). 7:Litre i mig (6a). 8: Fot-li pinatell (6a+). 9:Trenca goles (6a)

La majoria són vies fines que no tenen pasos excessivament durs.



El premi el trobarem a la R (en alguna via cal pujar una miqueta més...): una fabulosa panoràmica del sector que queda a la nostra dreta: El Tobogan.






SECTOR BAOBAB
Un altre sector a peu de carretera. A menys de 5 minuts del refu. La paret es troba una mica amagada pels arbres... i des de la carretera costa veure les vies...
Consta de 7 vies, de les que tres queden fora del nostre abast.
Les altres són, d'esquerra a dreta:
1 - Rastamana (6a): Uns 15-18 metres. Sortida un pel rara i després bastant asequible.
2 - Casimiro (5+) Comparteix reunió amb l'anterior. Via molt semblan a Rastamana xò una mica més fàcil.
3- Pain au chocolat (6a+): Inici bloquero. Un cop superat es torna més fina. Final estrany (o potser era jo?). Uns 20m. (via de l'esquerra de la foto)
4- Els tirats (6a+): Comença a l'esquerra del diedre per acabar unint-se a Pain au chocolat. (via de la dreta de la foto)



Recordem que podeu trobar al refugi de margalef, per un mòdic preu (de veritat), les ressenyes de tots els sectors actualitzades per en Jordi Pou. Estan molt ben fetes i us donen bona informació sobre el que us trobareu...

En fi... si encara no coneixeu aquest magnific lloc... a que espereu?

Maki & Palante

23 de juny 2008

Skapada a Margalef

Skapada al paradís, Margalef del Montsant (Boi, has de venir!!)

Moltíssims sectors, sol, ombra, riu, un refugi de puta mare només per nosaltres... q més és pot demanar?

Sortida de barna dissabte a primera hora de la tarda i viatge de gairebé 2 hores per arribar, la meitat del temps per unes carreteres de tercera i infites corves...

Arribem i directes cap al sector CINGLES DEL MOLÍ, situat a peu del parking, morts del viatge anem a unes vies ja conegudes:


Groga (5è): via molt facileta per començar, uns 15 metres molt descansats per anar escalfant.
Bon rotllo (6a): com el nom indica... de puta mare per seguir escalfant... també facileta, una mica més fina que l'anterior, també uns 15-20m.
Doctor loco (6a+): via molt maca amb una sortida sostinguda i amb un lleugeríssim desplom inicial (bons cazos per 'nar progressant) i alguns passos llargs xò plena de bons peus. No surt a la 1a (serà pel cap?) xò si a la 2a... 20metres maquíssims!

Ja més animats ens acostem caminant a LA GRANOTA, un sector molt proper també a peu de carretera... Les vies son molt curtes (10m.), xò interessants.

Després de la cova (5+): via molt rara, durilla per ser un 5è, on cal recol·locar-se continuament.
Lucia la nostra (6b): la sortida és fàcil, i conforme s'avança es va veient on estarà la dificultat...just després de l'última xapa comença la veritat... un pas de bloc q no trec ni de broma...fent moltíssimes trampes i amb ajuda el supero i arribo a la R. Més tard ens enterem q abans estava catalogat com a 6a+!

És fa fosc i anem al refugi de margalef. Estem sols. Ho sentim per en Jordi. Fem una mica el burro al BOULDER de dintre del refu.




L'endemà anem en busca de nous sectors. esmorzem de puta mare al refugi i decidim cap a on anirem. En triem un q està a prop i amb aproximació nula (estem malacostumats de la fuxi)Busquem i trobem amb dificultat el sector BAOBAB.

Hi anem pensant q ens trobarem ombra (això diuen les ressenyes). N'hi ha, xò menys de la dessitjada i necessitada. (a sota Micromachine, un 8a q té un peu de via magnífic per descansar...)


Fem Casimiro (5+), Rastamana (6a) i Pain au chocolat (6a+), aquesta última amb una sortida molt guapa. Llàstima q no surt a vista.

Aplatanats per la calor anem a buscar un lloc per descansar. Ens banyem al riu per refrescar-nos i esperem la tarda fent una migdiada al cotxe...

Per la tarda busquem un lloc fresc i trobem CAN TORXA, a peu de carretera (per variar una mica) i amb bona ombra...

Provem Follet tortuga (5+), que té un final durillo, i Overbooking (6a+), amb una sortida de bloc molt dura i que aconsegueix acabar amb les nostres forces i els nostres dies. Es monta després d'uns intents xò no s'encadena (anem acomulant deures...). Al final marxem sense emportar-nos la via i morts. tornem al riu a banyar-nos i fem camí cap al refu...



Tornem a estar sols... Sopem i anem a dormir (quin plaer no sentir a ningú roncant).

L'endemà ja és dilluns i últim dia d'escalada a margalef... Busquem una zona nova i amb ombra...

Trobem el que busquem a l' OBAC D'EN ROGER. Aparquem el cotxe al costat del riu i després de molt buscar trobem les fites que ens han dit que condueixen a la zona... L'aproximació és dura (per compensar les dels últims dies) xò quan arribem veiem q ha valgut la pena.

La zona és espectacular. Fresca, amb ombra, tranquilitat...

Les vies que triem són curtes xò maques. D'una tacada fem Na fen, Po zi, Tabé i Mestoy quitando, totes 5+. Vies divertides i comencem a preparar els dits per al q vindrà més tard...


Piernodoyuna (6a+): Se'ns avança una parella acabada d'arribar i la fan per escalfar... Sort! Podem veure la sortida i ens desanimen molt. A ell li surt a la 2a i se'l veu patir. Ella ho intenta xò es clava a la sortida i desisteix. Ens desanimem encara més quan la noia obre després un 6b del costat. Ens preparem i ataquem las "chorreras". No surt a la 1a xò poso les dues primeres xapes... les més dures! Baixo per tornar a l'atac... sembla factible... Torno a l'atac i amb molts patiments i defensant-me a morir l'encadeno en aquest 2n intent. Com ha costat! Xò la via s'ho val!
La Palante la prova en top i la treu a la 1a!!! Supera l'inici amb facilitat i s'enfila sense parar fins a la R.

Més tard provo Lolo cat (6b) que sembla més fàcil que l'anterior. Amb unes aturades aconseguim montar-la. Llàstima de no tenir dits, mans ni braços... Es nota la fatiga acomulada. Keda pendent per al proper dia (segur q l'encademem!)


Baldats, cansats, destrossats, morts i enterrats anem en busca del riu... Trobem el lloc ideal: amagat i tranquil. Ens tornem a banyar i fresquets tornem cap a casa completament reventats.
Margalef ens espera, tornarem aviat.

Maki & Palante.

27 de gen. 2008

Hem descobert el BLOC

Ens hem viciat a aquesta modalitat d 'escalada...
Com piquen els graus!!!!
Això és la meitat fàcil d'un 6a...
La sortida encara no la podem treure...
Però la treurem!!



Cap del Drac (travessa 6a)





La P'alante al Totxo Artés



La Visera



Rossignol







L'autobus





Totxo Artés