Descobrint la cara nord de Montserrat

Yes!!!

Avui ens hem estrenat a la cara nord... Ens hem deixat enganyar per en Wales i la Carmeta i ens hem desvirgat en aquesta vessant, fins ara desconeguda per nosaltres.

Ens havien promés ombra i ens hem trobat un sol de justicia que ens ha deixat atontats una bona estona. Hem aprés la lliçó, el proper dia anirem per la tarda.

Vies llargues i dures, aproximació curta i moooolta calor...

(vista de La Calavera i les Guilleumes, on SI que toca la ombra...)

Hem anat a la Colònia Puig a descobrir que és una cara est i al migdia et pots morir.

Però valia la pena començar a conèixer aquesta vessant. Acostumats a la cara sud, laberíntica i amb moltes parets amagades, la cara nord s'aixeca imponent i no pots deixar de mirar cap a dalt...

Ja a la paret, la Carmeta i la Palante han anat per una banda, i en Wales i jo per l'altra (sempre va bé tenir qui t'obri les vies...)

Elles han començat a la Mainard (V+), una via molt dura pel grau, amb un inici en diedre i un desplom posterior que té tela (en Wales ha patit una miqueta per desmontar-la més tard).

Nosaltres hem anat a Funt Fireforce (6a), (??? és aquest el nom real de la via?) una via molt llarga (gairebé 35m.) i molt fineta. A mi m'ha semblat més dura, però potser no estava massa fi... Més tard elles l'han fet en top i han aprofitat per montar-se un 6b...

Després d'això en Wales se n'ha anat a desmontar el V+ i m'ha deixat "l'honor" de morir primer al 6c que volíem probar...

Així he començat a montar Sensació de buit, un 6c que s'inicia amb un diedre molt putilla i que és va fent cada cop més díficil... A la 4a xapa, una bústia permet reposar per començar a atacar la part més difícil. He mort, m'he rajat i he baixat...

i ha començat el torn d'en Wales...
A sortit la màquina i ha començat a probar maneres de superar la part xunga... Ho ha aconseguit després de molt d'esforç i culebrejant a arribat a la última xapa. Aquí s'ha deixat tot, però no ha pogut arribar a la R, així que ha preferit baixar i hem guardat forces per probar-ho més tard...

I bé que ho he probat, després de ratejar en top tres quarts de via, m'ha plantat a l'última cinta(amb l'ajuda d'en Wales que gairebé hem puja a pols) i ha començat el rosari de pirules... després d'un parell de talegasos, amb ajuda de la daisy i el frog, he aconseguit xapar la R i deixar-la llesta per probar-la en top...

La Palante i la Carme s'han posat a fer Kendermore (6b) (la patria dels kenders, per als frikis de les Cròniques de la Dragonlance, per això em pregunto si la via Funt Fireforce no s'hauria de dir FLINT Fireforce, un dels protagonistes de les Cròniques de la Dragonlance). Després de l'incís friki...

Elles han atacat la Kendermore (6b), i com sempre, la Palante l'ha fet millor que les dues anteriors... (per què serà que li surten millor les vies més difícils? algú té una explicació?)

I llavors ha tornat la màquina... en Wales ha atacat el 6c i, tot i que no se l'ha emportat cap a casa... ha tret tots els pasos!!!! Fins i tot el final xungo i cabron a la sortida del desplom i l'arribada a la R. Per fi he vist com és podia fer!
(en Wales demostrant la seva flexi)

Però abans tocava desmontar el 6b... tot xulo he tret la corda i l'he fet de primer... per llest, m'ha tocat arrossegar-me per la paret i després de parar-me mil cops, pillar-me a no sé quantes cintes i esbufegar com només ho sé fer jo... he arribat a la R. La via és molt guapa, llarga i mooolt fina. Molt montserratina, nyapes petitones, pedretes per a gent amb fe, foradets pitjors del que semblen i adherència en alguns peus. Peò avui no era el meu dia... La via era realment maca i espero tornar per poder-la fer en condicions...

Per acabar-me de reventar he fet (??) el 6c en top. Aquesta última vegada, he passat la 4a xapa, però ja no quedava gaire per donar i he hagut de descansar per fer el pas. Ha sortit amb dificultat i he encarat les dues últimes xapes (després de tornar a descansar). Fent un dinàmic (gairebé llençant-me) he agafat la mà que ajuda a encarar l'últim pas (hem costarà molt d'encadenar aqauest pas... gairebé no hi arribo i encara tinc els meus dubtes si de primer hi arribaré). La sortida de la panxa final ja no l'he pogut fer (però ja he vist els pasos, mans no gaire bones i peus molt cabrons) sense ajuda...

Hem desmontat, hem recollit i hem enfilat la pujada cap al monestir de Sant Benet (odio les aproximacions en baixada... ODIO haver de pujar quan tornes reventat d'escalar). Morts, sense obrir la boca, hem fet la tornada a casa....

PD: Ahir vam tornar a Vinya Nova amb en Ru... a continuar treballant el 7a... 3r intent... però ja em surten tots els pasos (després de que em xivessin la sortida de la 1a xapa i aturant-me a cada metre)... ara "només" falta que em surtin seguits i de primer (=molts intents=molts vols)... apunta a que serà el meu primer 7a... però quan?