Per fi tornem a Vinya Nova!

Per fi!!!!! 5 mesos esperant aquest monent (vam fer pirula al gener o febrer)...

Avui no ho hem pogut resistir... hem quedat amb en Wales i hem anat a la Vinya Nova.

Com a bons frikis hem anat pel matí a passar calor i cremar-nos l'esquena... l'objectiu: començar a probar el 7a (a la dreta de Badoc), via que evidenment queda per sobre del nostre grau, però en top i ratejant... alguna cosa podríem fer...

Hem començat pel V de la dreta per escalfar i ja de pas hem posat les cintes al 6c (posar les cintes amb el sol a l'esquena esgota molt i per encadenar un 6c, encara que sigui repetit, tot si val). La Palante ha tornat a fer de primera, xò li ha durat poc... Després ja hem atacat el primer objectiu... la via nº8.
És una via bastant bloquera. Just començat ja s'ha de tirar d'invertits per agafar-se a una punxa lateral i patir per pujar sense desequilibrar-se i caure amb una cremdeta de regal al braç (com m'ha passat). Després veniaun flanqueig per anar a buscar un cantó rom. Pujadeta de peus a uns cantos sobats i a buscar un petit repós... Després la sortida de la 2a xapa, o recte amb dues punxes laterals (i pujar peus a mort) o bé anant per l'esquerra (i inventant-te els peus) a buscar un cantó bo. Després d'això, últim apreton a pillar una pedra que surt i una mica de patiment per pujar per unes minimans i ja s'arriba a la rampa-regal del final...
Com era d'esperar he necessitat uns quants intents i mirar-m'ho molt (recordava molts moviments però no tots), poc a poc els passos han anat sortint (aïllats) i fent mil pirules i descansant he arribat a la R. Després ha vingut el torn d'en Wales, que acostumat als desploms, se les ha passat putes fins que ha tingut clars els moviments amb alguna aturada ha arribat també a la R. Més tard li ha fotut la Palante que, en top i amb algun repós, ha tret de puta mare tots els moviments...

I, oh!, sorpresa, ha arribat algú a qui teníem ganes de conèixer la Carme (o Carmeta per en Wales), la xicota d'en Roger...

Després d'un descans merescut i havent recuperat forces hem atacat de veritat el 6c.

Suant, patint, dutxant-me en magnesi i rebufant com un toro... l'he pogut encadenar! I a la baixada he montat el 7a per fer-lo en top...

En Wales que l'havia tornat a intentar abans ha mort a la sortida xunga de la 2a xapa i s'ha quedat a res de treure-la... però es revenjarà de mi quan anem a Gelida... ja tremolo pensant en quin 6b+ o 6c em fotrà per tornar-me la d'avui!!!

Mentrestant, la Palante i la Carme s'han dedicat a les vies de la dreta, atacant la via 5 (6a) i la Ricardmon (6a+)...
Després ha vingut l'hora de la veritat, la de recordar-me que el 7a encara queda MOOOLT lluny i que hem queden moltes hores d'entrenar i de fer parets abans no pugui atacar de primer aquesta via (la nº7).

En Wales les ha passat putes per poder-se pillar a uns miniforats (bidit per ell de menys de mitja falange, per mi tridit... jejeje) sortint d'un petit desplom i amb patiment i una petita ajuda ha arribatr fins a mitja via on ha dit prou i ha baixat...

Jo no ho he fet gaire millor, però com que tinc les mans més petites i peso gairebé 20 kilos menys encara he pogut treure alguns moviments...

Ara tocar esperar el dia que hem porti a Gelida a patir al sector de l'esquerra que tant li agrada, on em tornarà els marrons que li he fotut avui... Sorry Wales! Ho he fet sense voler...

En fi, després ja hem recollit, mig morts i ha vingut la tornada a casa... reventats, cremats, amb gana...

Hem acabat el dia a la platja del barri veient com queien alguns llamps cap al nord, en una megatempesta que tenia pinta de baixar però que finalment no s'ha acostat i ens ha permés fer una estona el perraco en un tros de sorra que quedava lliure...

En fi, s'acaba el finde i toca preparar-se per anar a currar...

Ja queda menys pel proper dia d'escalada...

I el proper diumenge... potser ens estrenem a la cara nord....

Carmeta!!! t'em pres la paraula!!!!!!