BENVINGUTS

Com a bons frikis de l'escalada ens ha arribat l 'hora d'explicar les nostres experiències (nefastes... o no).

Palante & Maki

16 d’ag. 2008

Via Bego-Miguel-Kush

Desvirgat en via llarga.


La 1ª ha sigut amb el Rupert (Rubén), qui si no...


La via triada , del Joc de l'Oca a Can Jorba (Montserrat), Bego - Miguel - Kush. Rep el nom dels primers que van fer aquesta via. Recomanada per un dels aperturistes, Gustavo Mañez...





El dia pintava bé, pernsàvem q ens torraríem, però els núvols ens acompanyen... Fantàstic, no passarem calor!. I a més el pàrking és buït, no trobarem gent fent la via...


Arribem a l'inici del Joc de l'Oca, la via ens espera a l'esquerra. Ens preparem mengem, bevem, fumem... Ja estem preparats pel repte!


Amb alguns dubtes comencen el que pensem q és la nostra via (costa una mica decidir-se entre tanta xapa...). L'inici és fàcil, xò costa moure's amb la motxil·la, m'hauré d'acostumar a això. Poc a poc i amb molta calma (cal reservar forces) començo a pujar... Sense dificultat arribo a la R, ara comencen els problemes... Ho faré bé? Si, per sort per en Rupert. Ell, puja més ràpid q jo, el q em dificulta tota l'estona a l'hora de recollir corda... Però aquesta serà la constant de la via, el q recupera corda, és cansarà més q escalant (cal pagar la novatada). Però és el q toca, havíem de buscar una via fàcil xq els problemes fosin només al cap i no pas a la pared.





Llarg rere llarg ens acostem al que semblava des de baix un petit sostre (més de 10m. de 7a!). Impressionats, seguim cap a la dreta... Ara ja veiem el final i pensem q ja no trobarem dificultats... Però ens equivoquem... No trobem les xapes!!!!!! Amb molta paciència van apareixent els parabolts (algun després d'una bona excursió) fins q finalment desapereixen. Aixeco el cap i veig q només cal superar uns quants metres de tercer i el cim serà nostre...





Contents i eufòrics celebrem el nostre petit cim. Mirem al voltant i en veiem d'altres més alts... xò no ens importa... ara aquest ja és nostre. Comencem a pensar quan farem la següent...


Intentem fer algunes fotos... xò ens quedem sense bateria (tot un clàssic). Aprofitant els últims electrons, tirem unos poques fotos... No ens quedarem sense record.


Després de tronar a menjar, beure i fumar... ens preparem per la baixada. Com que no veiem clar per on baixar... decidim rapelar (sort q hem portat dues cordes per si...!!). Toca pagar una altra novatada... Com tirar la corda xq no s'enganxi ni s'enredi? S'accepten suggerències...


La paret ens porta cap on no voliem... sort de les dues cordes!! Anem a parar a la dreta de les reunions i ens toca destrepar per un petit pendent. Al retirar la corda (q frega per tot arreu), tornem a pagar la novatada. Tornem a muntar rapel en una mega plataforma i seguim baixant...


Ja queda poc per finalitzar l'aventura.


Però encar queda pagar la última novatada... Ens preparem per fer l'últim rapel, xò al recollir la corda, aquesta NO BAIXA! Després de molts intents... en Rupert fa servir el shunt per remuntar, fins q veu q algun empanat estava estirant del costat equivocat... Ja més tranquils, solucionem el problema (tirant des de l'altre costat) i muntem l'últim ràpel.





poc després ens trobem a baix... Hem passat més calor baixant q pujant (mentre baixàvem, ha sortit un sol amb molta mala llet), xò a l'ombra dels arbres celebrem el nostre triomf. És un petit triomf, xò és el nostre. Cofois i contents, recollim i ens preparem x la tornada. Una història més per explicar i nous camins q se'ns obren... ha valgut la pena.





Via Bego-Miguel-Kush. Completament equipada a dia 16/VIII/08. Hem portat més de 15 xapes.. xò ens han sobrat moltes (amb 12 o 14 hauríem fet). A part del material per muntar R. També hem portat una corda per a la baixada. Hem baixat rapelant per on hem pujat (amb alguna dificultat en el primer ràpel). La dificultat no supera mai el V. La ressenya la trobareu a internet. Alguna xapa necessita de petita excursió per arribar-hi. Però els pasos "difícils" estan ben protegits. TORNAREM!!!!!!!





Maki.





PD: Com havia de ser... hem trobat restes fisiològiques de les putes cabres q pugen sense cap mena d'esforç, xò avui no n'hem vist cap... un altre dia serà...